No Abarates el Sueño

No abarates el sueño,
Nada más que eso te pido, si quieres.
No abarates el sueño
Que es como la estrella que hay al final del camino.

Si hace falta reharemos todos los signos
De un presente tan difícil y escarpado.
Pero no abarates tu sueño nunca más.

Que nos han puesto precio para vivir
Y el vivir a veces tiene el precio de decir ´basta´.
Basta de renuncias mediocres
Que no nos permiten vivir la historia de pie.

Si hace falta conviviremos con la miseria
Pero ha de ser sin engaños, dignamente.
Basta de amenazas innobles
Con el hambre y el tronar de los cañones.

No abarates el sueño,
Tu estrella que esta al final del camino.
No abarates el sueño
O te menospreciarás tú mismo.

LLuís LLach

No abarateixis el somni

No abarateixis el somni
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l'estel que hi ha al fons del camí

Si cal, refarem tots els signes
d'un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.

Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d'amenaces innoblesamb la fam i el tronar dels canons
No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix

Lluís LLach